Sobre mi
València, 2000 — Madrid
01Vaig nàixer entre pinzells, quadres i fotografies
Vaig nàixer entre pinzells, quadres i fotografies. Als dos anys vaig anar per primera vegada a un lloc màgic on ma mare s'oblidava de tots els seus problemes durant unes hores i era la persona més feliç del món. Des d'aquell instant em vaig enamorar del cine i vaig saber a què em volia dedicar la resta de la meua vida.
02Per què?
D'adolescent, sempre que podia li furtava la càmera de fotos a ma mare. Feia els meus experiments i captava tot allò que m'impactava, sobretot nosaltres: els éssers humans. Volia comprendre el perquè. Per què ens insultem, ens odiem, ens estimem, ens desitgem? I a dia de hui m'ho continue preguntant. Continue sense entendre-ho tot. Per què?
03La mort va vindre a visitar-me
Quan estava acabant el batxillerat artístic, la mort va vindre a visitar-me perquè jo sentira en la meua pròpia pell què era la vida. Vaig estar ingressat quasi un mes i em van operar dos vegades per un pneumotòrax. Allò em va fer entendre que la vida es pot acabar quan menys t'ho esperes. I que no té pietat encara que sigues jove. Jo tinc la gran sort de poder contar-ho. Per desgràcia, el meu amic Julián no va tindre la mateixa sort.
Després d'eixir de l'hospital i de graduar-me de miracle, Julián va morir d'un infart. El que és fotut, i irònic, és que Julián va morir disfressat de mort en les festes del seu poble. Ell m'havia convidat aquella nit, però no vaig poder anar-hi. Encara em pregunte si continuaria viu si jo haguera anat aquella nit. A voltes pense en tu, Julián: es troba a faltar la teua alegria i el teu optimisme, amic.
04El rei del Buscamines
Tot això em va espentar a fer el salt cap a allò que desitjava fer i que al mateix temps em feia pànic. Després de dos mesos sent el rei del Buscamines i de moltes cerveses, vaig deixar la carrera d'Història de l'Art a la universitat i em vaig clavar en el món de la interpretació.
Em vaig adonar que, per a dirigir, primer havia d'entendre l'actuació i els actors. També em vaig posar a actuar perquè era tartamut, m'encallava com un motor vell. I, a més, en aquell moment era verge. Només puc dir que en entrar al teatre se'm van curar els dos problemes. Això sí, un abans que l'altre.
05Un mestre ben boig
Vaig estudiar a la Fundación Shakespeare de València amb un mestre ben boig, però he de reconéixer que al mateix temps era un geni. Podria escriure cinc novel·les, fer una sèrie i una trilogia amb tot el que em va passar durant els anys que vaig estar en esta companyia de teatre. Com que no tenim tot el dia i potser ja t'estàs avorrint de llegir-me, et contaré una anècdota curteta.
Al mestre, si és que se li podia dir així, el van haver d'operar per un càncer molt fotut que tenia. Potser no vos ho creeu, però va ser així. Després de l'operació es va escapar de l'hospital i va aparéixer en classe amb la bata, un goter i una sonda. Era la hòstia, aquella escena.
A dia de hui encara em pregunte com se'n va anar de l'hospital. Així era el dia a dia dins d'esta escola, perquè et faces una idea de com se n'anava l'olla en aquell lloc.
06Les meues merdes bones
Mentre estudiava teatre vaig fer molts experiments, jo els deia les meues merdes bones, en tots els camps del món audiovisual. Intentava aprendre tot el que podia, tant davant com darrere de la càmera.
Acabat de graduar, jo volia continuar en aquell lloc de bojos, el considerava ma casa. Però el Mestre em va expulsar perquè se li va ficar al cap que li volia furtar l'escola. Com ja vos he dit, era un lloc molt especial. Em va fer molt de mal que qui m'havia format em fera fora d'eixa manera. A dia de hui m'adone que la meua etapa havia d'acabar en aquell moment.
07Rumb a Madrid
Després de la meua expulsió, d'una pandèmia mundial, d'una història d'amor que em va marcar molt, amb una dona mèdium tretze anys major que jo, i que va acabar en un concert de jazz a París amb una discussió de pel·lícula, i d'un rodatge d'una sèrie de Star Wars en què vaig fer de figuració especial amb estreles de Hollywood, vaig decidir posar rumb a Madrid, un lloc que estime i on continue vivint.
Ara mateix, cada dia continue aprenent de la vida i continue contant històries tant davant com darrere de la càmera.
08Si has llegit fins al final
Si has tingut la paciència i ho has llegit tot fins al final, t'ho agraïsc. Sé que açò no és dopamina ràpida com un TikTok d'un influencer ballant o fent qualsevol cosa sense cap sentit. Algun dia potser jo també ho faré, però de moment crec que m'ho guarde.
Potser faré com Casillas, el porter del Reial Madrid: quan haja aconseguit tot allò que he desitjat, em dedicaré a fer el fava.
Amb estima, Enrike